Les causes judicials per delictes informàtics van créixer un 71% el 2014 i un 210% en quatre anys

Segons informa TechWeek.es, els delictes informàtics creixen a un ritme vertiginós. La Fiscalia General de l'Estat ha informat que durant 2014 es van produir 20.534 procediments judicials, un 71% més que el 2013. Davant d'això, Carlos Aldama, director d'Aldama Informàtica Legal, insisteix en la importància de la figura del pèrit enginyer informàtic per investigar aquest tipus de delictes.

Segons Carlos Aldama, aquest increment es deu principalment al fet que cada vegada hi ha més usuaris connectats gràcies a la major cobertura i desplegament d'infraestructures, la disponibilitat gairebé generalitzada d'ordinadors i dispositius mòbils, l'abaratiment de l'accés a Internet i la difusió de les xarxes socials.

"Causes que constitueixen un ganxo perfecte per estafadors, qui de manera cada vegada més sofisticada, usen tècniques de suplantació o accedeixen il·lícitament a equips que gestionen remotament, controlant a un gran nombre d'usuaris, generalment novells".

Però el delicte informàtic no és únic sinó que cada vegada presenta més pràctiques ben diferenciades i totes elles il·lícites. Entre elles estan:

  • Estafa.- Sens dubte, el delicte més estès. El 2014, es van registrar un total de 17.328 d'aquests casos, el que suposa el 84,39% del total. Les principals solen ser el phising, la contractació fraudulenta de línies telefòniques, el carding o l'accés no consentit a les targetes de crèdit i les activitats no legals relacionades amb el joc en línia. Per Aldama, "estafar resulta cada vegada més senzill. La interconnexió mundial ajuda a l'estafador, que pot està arreu del món i la seva detecció no és senzilla. És molt important la denúncia davant els òrgans competents i la contractació d'un perit informàtic perquè, abans d'anul·lar / modificar la prova, es puguin recollir les evidències suficients no només per intentar aturar l'estafador, sinó per a la pròpia defensa de l'estafat davant de tercers".
  • Delicte contra la intimitat de menors i assetjament.- Tot i que la proporció és menor que en el cas anterior, aquesta modalitat suposa un total de 641 casos, un 3,12% del total. Cal destacar que d'aquests, 581 delictes van ser de pornografia infantil i/o de persones amb discapacitat, mentre que 60 es van registrar per assetjament a menors. Entre els principals mitjans utilitzats per dur a terme aquests actes es troben els fòrums privats, WhatsApp o Skype, així com emmagatzematge en el núvol.
  • Descobriment i revelació de secrets.- És la categoria de delictes que més creix: 858 casos, un 4,17% del total i un 60% més que en 2013. En concret, 561 corresponen al descobriment i revelació de secrets, mentre que 297 estan relacionats amb l'accés il·legal als sistemes. Entre aquests es troben l'ús no autoritzat de missatges de correu aliens o l'accés irregular a perfils de xarxes socials per a finalitats diverses com suplantar la identitat.
  • Amenaces i coaccions.- La Fiscalia també va registrar un gran nombre d'amenaces i coaccions. En concret, 527 casos, el que significa un 2,57% del total i un increment de 111% respecte a la xifra de 2013. Relacionat amb aquesta tipologia, també trobem les injúries i calúmnies a funcionaris públics, amb un total de 381 denúncies.
  • Falsificació documental.- Aquest delicte també està entre els més comuns en registrar 156 casos, el 0,76% del total. Principalment, es basa en pràctiques com la manipulació de contractes, missatges de correu o imatges, entre d'altres.
  • Danys i sabotatge informàtic.- Aquest delicte va presentar un augment del 70% en l'últim any fins arribar a un total de 143 casos registrats. Tot i així, s'estima que aquestes xifres poden ser molt més grans segons altres firmes i institucions. La destrucció d'informació mitjançant Esborrat de dades, destrucció d'equips, manipulació d'informació.
  • Suplantació d'Identitat.- Generalment a través de correus electrònics o xarxes socials mitjançant perfils falsos o robatoris de perfils reals, es van registrar un total de 117 d'aquests delictes davant la Fiscalia.
  • Incompliment de contracte.- En general, aquest delicte consisteix en la contractació de desenvolupament d'aplicacions o webs i després es dóna un incompliment de les parts.
  • Delictes contra la propietat intel·lectual.- Generalment es basen en divulgació d'informació a través de mitjans electrònics i plagis. La Fiscalia va registrar 58 casos el 2014, un 0,28% del total.
  • Descàrregues il·legals.- Encara que no es disposen de xifres concretes, l'estudi "Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals 2014" de GFK, afirma que "el 87,94% dels continguts digitals consumits a Espanya el 2014 van ser pirates" al temps que xifra en uns 1.700 milions d'euros les pèrdues per aquest delicte. Això el converteix en un dels més comuns, considerant a més que una part significativa de la població realitza descàrregues il·legals de programes, música o pel·lícules.

Davant d'aquest panorama, Carlos Aldama destaca la importància de la figura del pèrit enginyer informàtic, que defensa com l'única figura que té veu autoritzada, formació i experiència per fer les investigacions corresponents a aquest tipus d'actes.

Tal com explica, la importància del peritatge informàtic forense consisteix en que "un gran percentatge dels usuaris estafats realment són usats com a usuaris 'pont' i quan s'accedeix a les seves màquines no només se'ls estafa a ells, sinó que les seves màquines són usades per estafar a tercers, pel que poden ser denunciats per estafa i hagin de defensar-se".

"Hem de tenir en compte que moltes vegades el temps juga en contra i és per això vital recol·lectar les evidències per poder estar protegit davant possibles contingències. Ja no es tracta només de 'desemmascarar' l'estafador, sinó també de saber protegir-se un mateix", conclou.

El peritatge informàtic investiga les proves d'un delicte en el qual les principals evidències estan relacionades amb les noves tecnologies. Es realitza a través d'un procés que consisteix, en primer lloc, en analitzar la situació i recol·lectar les proves. Després estudia la documentació informàtica per a determinar les línies d'actuació, elabora un informe pericial amb els elements informàtics investigats i les conclusions del cas i, finalment, compareix en judici per defensar el dictamen emès i donar resposta a les consultes formulades per les parts. Més informació a www.informatica-legal.es

Font de l'article: TechWeek.es

 

Membres de:

Col·labora:

 

CDMON

Projects CRM Documents